El ball de l'ós o polca d'ours és música tradicional del folklore de Catalunya per dansa i ball a plaça.
Es tracta d’una de les moltes cançons tradicionals dels Pirineus, en els seus orígens era una dansa dedicada a l’ós, (Ours en francès significa ós) i encara que s’anomeni polca, es balla com una xampanya. És un ball col·lectiu i es sol ballar en fila, però també es pot ballar en cercle i d’aquesta manera permet fer un canvi de parella cada vegada que es repeteix la música . La cançó s’ha estès tant, que és difícil trobar un grup de grallers que no la tingui al seu repertori. La podreu sentir en passa carrers, balls de gegants i inclús en grups de castellers.
Ball molt primitiu que representa la cacera i l’afaitada de l’os.
De caràcter carnavalesc, es balla als Pirineus, des del Pallars al Vallespir. Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol.
La polca d'ours és una de tantes tonades pirinenques que sonaven i encara en alguns llocs continuen sonant, dedicades a l'ós.
Als Pirineus, quan l'home compartia espai amb l'ós, l'hi dedicava cançons, balls, danses i llegendes de tota mena. Fins i tot hi ha dies festius dedicat a l'ós.
Ours, en francès és ós. Per tant aquesta és la Polca de l'Ós
La "Polca d'Ours", també coneguda com "El ball de l'os", és una dansa tradicional dels Pirineus que antigament es ballava en honor a aquest majestuós animal.
D'Andorra ens arriba aquest article:
EL BALL DE L'ÓS AL PIRINEU
Publicat el Dijous, 07 Febrer 2013 al Periòdic Andorrà
FABIOLA SOFIA MASEGOSA
El ball de l'ós és un espectacle dels més antics que se representen als territoris que envolten els Pirineus.
Segons ens explica la història de Catalunya, l'ós va ser un dels éssers venerats per una tribu cèltica que va arribar a Catalunya durant les primeres centúries del mil·lenni anterior a l'era cristiana, aquesta tribu, els beribraces, era coneguda amb el nom dels Fills de l'Ós.
D'aquesta tribu hem heretat la veneració i els homenatges envers d'aquesta fera. Per aquest motiu, quan arriba el Carnaval comencen tot tipus de representacions mostrant la seva afició a la dansa o fictícies caceres. ¿Però, per què, precisament, per aquesta data? Doncs perquè és quan l'animal reapareixia a les muntanyes després de la seva hibernació.
Avui aquestes representacions constitueixen una evocació de l'antic món rural, dels temps en què l'home vivia de treballar la terra o dels aliments que li proporcionaven els boscos que l'envoltaven per tot arreu. Tot això avui s'ha perdut. Avui vivim envoltats de pol·lució i de sorolls, i potser hi ha alguns que de vegades enyorem temps passats.
Per aquests motius, El Ball de l'Óssa d'Encamp, amb el seu primitivisme, esdevé un cant a la naturalesa; a la vida camperola, amb els seus dallaires dallant els camps dels senyors; a les muntanyes de les quals baixa la fera i, també, als caçadors que acaben amb la seva vida. En definitiva, un cant al nostre veritable món i mitjà de vida que són les muntanyes que envolten per tot arreu aquest petit país pirinenc.