Sant Jordi llegia una rondalla al drac, assegut a l'herba, sota un roser de flors ben vermelles, mentre el seu bonic cavall blanc pasturava.

Els nens, encuriosits, s’atansaren i també escoltaven el conte. Llavors pujaren a aquell piló, muntell o pujol per poder sentir el rondallaire de prop. Sense adonar-se'n, s’havien enfilat damunt el drac! Enjugassats buscaven el millor lloc per gaudir de l’espectacle. Eren molts, no paraven quiets i amb els peuets feien pessigolles a la fera. El drac va aguantar quiet una bona estona, però de sobte esclatà a riure.

Dos mil anys sempre ben seriot i de cop me'l tens de panxa enlaire, movent les potes, cap, cua i ales com un cadell, amb més de vint nens a sobre. I és clar, aquests, en veure la bèstia temible pixant-se de riure, s'encomanaren com bojos les rialles, tot saltant sobre la immensa panxa, fent encara més pessigolles al drac, i alimentant una disbauxa infinita.

La princesa, al veure'ls tots plegats tant contents, es va enamorar del drac, dels nens, d’en Jordi, del cavall, del conte,⚘de les roses i de la vida. Què bonic tot!

Era feliç la dama, i de contenta va ballar i ballar airosa com una espurna, com un floc de neu, com llavors de pixallits.

Tots, nens, drac, cavall i Sant Jordi, embadalits per tanta bellesa, dansaren fent una rua, seguint a la princesa, i el món es vestí de festa.

Pitus Robert

Bona diada!

Il-lustració superior de fons: Sandra Segovia